- ELS SIGNES D'AQUESTA GREU MALALTIA SOLEN SER CONFOSOS AMB MOLÈSTIES POC IMPORTANTS
- L'INFART CEREBRAL ÉS LA PRIMERA CAUSA DE MORT EN DONES A CATALUNYA I LA TERCERA EN ELS HOMES
DIVENDRES, 9 DE DESEMBRE DEL 2016 - 23:00 CET
Salvador V., de 89 anys, veí de la Barceloneta, es va adonar, un dia del setembre passat, que alguna cosa rara li passava quan va constatar que no podia explicar a la seva filla que la sastreria que buscaven era al carrer de Provença. No passava del «P… P…P…», encara que ajuntava els llavis i inflava les galtes. No obstant, no es va espantar. Ella sí que va percebre la gravetat del moment, i va córrer al mòbil. Va trucar al 061. El seu pare estava patint un ictus del qual no era conscient. L’ictus, o infart cerebral, conegut com a embòlia el segle passat, no és tan temut ni conegut com el que afecta el múscul miocardi del cor, encara que un i altre coincideixen a deixar unes seqüeles susceptibles de limitar greument la resta de la vida, o de suprimir-la.
«Moltes vegades, els símptomes de l’ictus es malinterpreten i, com que en el 99% dels casos no fa mal, no és estrany que no se’ls doni la importància que tenen, especialment en els primers moments», assegura el doctor Jaume Roquer, responsable de l’àrea de Neurologia de l’Hospital del Mar, de Barcelona, on atenen més de dos ictus diaris.
La mortalitat deguda a les dues malalties és diferent, inferior en l’ictus, però l’obstrucció del reg sanguini cerebral és la primera causa de mort entre les dones a Catalunya i la tercera entre els homes, després de la patologia cardíaca i el càncer de pulmó. És, així mateix, la principal causa de discapacitat en homes i dones.
UN ESTRANY MAL DE CAP
L’ictus és una crisi brusca i indolora –a vegades la precedeix un fort i estrany mal de cap– que interromp la circulació sanguínia que transporten les artèries cerebrals. Això pot passar de forma massiva i fulminant, com quan un d’aquests vasos sanguinis rebenta i dóna lloc a una hemorràgia que, atesa la inaccessibilitat de la zona inundada i la impossibilitat òssia del cervell per expandir-se i allotjar temporalment la sang dispersa, implica un alt risc de mort. Però l’ictus hemorràgic representa no més del 15% dels accidents cerebrovasculars. Els hospitals catalans atenen cada any una mitjana de 13.000 persones que aconsegueixen arribar al centre sanitari en les hores immediates a l’inici de l’ictus: més del 85% són de tipus isquèmic, la resta, hemorràgic. Com passa amb l’infart cardíac, no hi ha dades sobre quantes persones moren per un ictus sense haver arribat a l’hospital.
L’ictus isquèmic sorgeix de l’obstrucció parcial o total d’una o diverses de les artèries que porten la sang des del cor fins al cervell, cosa que dóna lloc a un insuficient reg sanguini dels centres neuronals que dirigeixen totes les funcions de l’organisme humà. Aquesta obstrucció la causa un coàgul de sang que tapona el vas, o una porció de matèria grassa que s’ha desprès de les parets de l’artèria. El temps que inverteix aquest obstacle a taponar completament l’artèria ocupada, i la supressió de neurones que es produeix en aquest espai, determinen el futur de qui el pateix.
MAI SÓN BESTIESES
«La resistència d’una neurona que no rep sang és impredictible, algunes pateixen lesions irreversibles als 5 o 15 minuts després d’iniciar la isquèmia –afirma Roquer–. De forma general, es considera que les primeres sis hores són les definitives, tant des del punt de vista de la supervivència com de les seqüeles».
Perdre la visió d'un ull,sentir que una part del cos no té força o no poder pronunciar les paraules, són signes d'ictus
La informació de què disposi aquesta persona sobre el que li està passant és, per tant, clau. Encara que per la seva raresa puguin semblar una tonteria, no s’haurien mai de considerar així els senyals que percep qui acaba d’iniciar un ictus isquèmic. Perdre la visió d’un ull, o veure només una quadrícula de l’espai amb un o dos ulls; sentir una evident falta de força en una part del cos –el braç i la cama esquerres, o els drets–, notar que mitja cara s’ha tornat insensible, com de suro, i que la boca es torça a l’intentar parlar són detalls que han de fer mobilitzar immediatament qui els percep en si mateix o en una altra persona. O, com li va passar a Salvador V., la impossibilitat de pronunciar les paraules que s’intenten vocalitzar.
El tractament que reben aquestes persones està determinat pel temps transcorregut des de l’inici de l’ictus. Si no han passat més de tres o quatre hores des que el pacient va identificar algun símptoma, el procés pot consistir a localitzar amb proves d’imatge el punt en què es troba el trombe obstructiu i intentar que es dissolgui per mitjà d’una injecció endovenosa de substàncies trombolítiques. L’objectiu és sempre obrir el pas sanguini.
Aquest tractament, no obstant, té una eficàcia limitada en els ictus greus o de localització complexa, que és el cas del 25% dels ictus isquèmics. Les últimes innovacions per a aquests pacients, entre elles la que els hospitals Vall d’Hebron, Clínic, Bellvitge i Germans Trias van publicar a la revista New England Journal of Medicine, consisteixen a introduir microcatèters a través de l’artèria femoral fins a arribar al cervell. Allà, aquest ínfim dispositiu busca l’artèria taponada i estén sobre el coàgul obstructiu una malla que el captura i extreu a l’exterior. Si tot surt bé, l’èxit està assegurat.
1. Un codi que accelera l'assistència
El 2015 van morir 29.000 persones a Espanya per un ictus, i 81.000 a causa d'un infart de miocardi. Des del 2006, el temps d'atenció de l'ictus s'ha reduït un 50% a Catalunya, amb l'aplicació del Codi Ictus, que enllaça les ambulàncies d'urgències amb una dotzena d'hospitals. Els centres implicats en aquesta atenció són Vall d'Hebron, Clínic, Bellvitge, Can Ruti, Sant Pau i Hospital del Mar, a Barcelona, i les residències sanitàries de Girona, Lleida i Tarragona, entre altres.
2. A l'arribar, el pacient no és un desconegut
Des de l'ambulància adscrita al Codi Ictus, es transmeten al centre sanitari més pròxim al domicili del malalt les constants de qui pateix l'ictus i els seus símptomes visibles. Quan arriba a l'hospital, un equip mèdic està preparat per acabar el diagnòstic i aplicar el tractament del pacient, cosa que accelera de forma substancial el procés en uns moments en què el temps és determinant. Salut calcula que aquest protocol ha salvat la vida de 1.700 persones en el decenni que porta en funcionament.
3. Mortalitat si hi ha hemorràgia cerebral
La mortalitat de qui pateix un ictus pel trencament d'una artèria cerebral és molt superior a la causada per l'ictus isquèmic. L'hemorràgia cerebral afecta unes 1.500 persones cada any a Catalunya. D'aquestes, un 15% moren en les primeres 24 hores posteriors a l'accident cerebral. Un altre 25%, mor en la primera setmana i un percentatge similar tres mesos després. El tractament d'aquests vessaments és inviable en nombroses ocasions, ja que l'accés al cervell és impossible.
4. Hipertensió, diabetis, colesterol elevat
La situació fisiològica que precedeix un ictus és similar a la que antecedeix un infart de miocardi. Patir hipertensió arterial, diabetis tipus 2 -vinculada a la dieta-, alts nivells de colesterol a la sang i no fer exercici físic són, a més de l'hàbit de consumir tabac, els principals factors desencadenants d'un ictus. També incideixen les situacions puntuals de màxim estrès emocional per precarietat laboral.
5. Atenció a la fibril·lació auricular
Les persones que pateixen fibril·lació auricular estan en risc de patir un ictus si no reben tractament anticoagulant. En aquests casos, les aurícules cardíaques no es contrauen de forma adequada i cada batec deixa un romanent de sang en la part inferior de l'aurícula. Amb el temps, aquesta sang es coagula i, en ocasions, la petita massa formada es desprèn i avança per el corrent sanguini, amb la possibilitat que taponi algun vas estret i causi un ictus.
6. La mateixa prevenció que en l'infart cardíac
Seguir una dieta baixa en calories, o en què predominin verdura, llegum, peix blau o blanc, i poca carn vermella i embotits, és una forma de prevenir un ictus. Les pautes són idèntiques que quan s'intenta evitar un infart de miocardi. Aquestes mesures no funcionen, o ho fan escassament, adverteixen els metges, si no es complementen amb exercici físic regular i més o menys intens. Les persones que han superat un ictus, i qui ha patit un infart, ha d'incorporar l'exercici a la seva vida quotidiana.
Article extret de El Periódico.
Consultar a http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/sanitat/els-signes-daquesta-greu-malaltia-solen-ser-confosos-amb-molesties-poc-importants-5674427