La
necessitat de disminuir la consciència en un malalt durant les hores
anteriors a la mort és objecte de controvèrsia, pel que fa a les
implicacions clíniques, ètiques, legals i religioses. A més,
aquells qui no coneixen les indicacions i la tècnica de la sedació
o tenen poca experiència mèdica pal·liativa poden confondre-la amb
una forma encoberta d'eutanàsia. En aquest sentit, la formació dels
metges i el desenvolupament de les cures
pal·liatives
és
la millor manera d'evitar que els malalts pateixin innecessàriament
al final de la vida i d'afrontar correctament els casos de petició
d'eutanàsia. Per aquest motiu, el Grup de Treball sobre "Atenció
mèdica al final de la vida" de l'Organització Mèdica
Col·legial (OMC) i la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives
(Secpal) ha elaborat una declaració que aborda el dret a la sedació
pal·liativa, que ha estat avalat per l'Assemblea General de l'OMC. A
més a més, aquest Grup de Treball ha abordat un altre tema
important al final de la vida: l'ètica en l'alimentació i la
hidratació.
Molts
pacients moren amb dolor, ansietat i sense el suport emocional
necessari. Des d'aquest punt de vista, la sedació pal·liativa
suposa un avenç molt important en l'atenció als pacients al final
de la vida, sempre que es dugui a terme de manera adequada i sota les
instruccions necessàries. Per aconseguir aquest objectiu, el Grup de
Treball sobre "Atenció mèdica al final de la vida" de
l'OMC i la SECPAL ha elaborat una declaració sobre "El dret a
la sedació pal·liativa".
La
sedació és una disminució deliberada de la consciència del
malalt, un cop obtingut el consentiment necessari, mitjançant
l'administració dels fàrmacs indicats i en les dosis
proporcionades, amb l'objectiu d'evitar un patiment insostenible
causat per un o més símptomes refractaris, que són aquells que no
es poden controlar de manera adequada amb els tractaments
disponibles, aplicats pels metges experts, en un termini de temps
raonable.
Aproximadament,
el 20 % dels malalts al final de la vida presenta un o diversos
símptomes refractaria als tractaments disponibles i l'única manera
de poder-los ajudar és disminuint-ne la consciència. En aquests
casos, es requereix la sedació pal·liativa per alleujar el patiment
del malalt. Es tracta d'una sedació per evitar l'agonia quan el
malalt es troba en els últims dies o hores de vida.
Dret
i deure
Quan
la sedació està indicada i hi ha consentiment, el metge té
l'obligació d'aplicar-la. Quan la sedació està indicada, no hi ha
cabuda per a l'objecció de consciència, de la mateixa manera que no
seria possible oposar-se a qualsevol altre tractament correctament
indicat.
Algunes
comunitats autònomes han promulgat lleis de drets i garanties de les
persones al final de la vida, que recullen el dret explícit a la
sedació pal·liativa i estableixen el desenvolupament de programes
estratègics de cures pal·liatives que han de contemplar la
capacitació dels professionals per a la pràctica de la sedació
pal·liativa, cosa imprescindible per garantir el dret dels pacients.
En
la declaració es recorda que la sedació és un recurs terapèutic
prescrit pel metge amb uns criteris molt concrets. En aquestes
condicions, assegura que "la sedació és un dret del malalt
que, tanmateix, no s'ha d'instaurar per alleujar la pena de les
famílies o la càrrega laboral i l'angoixa de les persones que
l'atenen".
Conclou
dient que "quan el metge seda el pacient que pateix en fase
terminal i ho fa amb criteris clínics i ètics, un cop obtingut el
consentiment, no està provocant-li la mort; està evitant que
pateixi mentre li arriba, cosa que constitueix una bona pràctica
mèdica" i afegeix que "és igual de greu abusar de la
sedació com no aplicar-la quan és necessària per a un pacient".
Alimentació
i hidratació
L'altra
declaració del Grup de Treball sobre "Alimentació al final de
la vida" de l'OMC, relativa a l'ètica de l'alimentació i la
hidratació al final de la vida, parteix de la realitat que la
nutrició al final de la vida és una qüestió de fonts múltiples
de confusió, contradicció, mites i emocions.
L'objectiu
d'aquest document, per tant, és intentar aclarir algunes qüestions
ètiques derivades dels problemes d'alimentació i del suport
nutricional per als pacients que es troben en el període final de la
vida.
D'acord
amb la declaració, les recomanacions en cada situació concreta han
de variar en funció de l'objectiu que es vol aconseguir. No es
tracta, tal com es puntualitza, de treure importància a les mesures
nutricionals, sinó d'adequar els tractaments a les diverses fases de
la malaltia, i s'ha de tenir en compte que, en aquests casos, es
tracta de pacients amb malalties avançades incurables que es troben
en el període final de la vida.
Article
extret de Balance
Sociosanitario.
Es pot consultar l'original fent clic aquí.